Què pot fer el deutor si creu que els interessos de demora són excessius?

Malgrat estiguin pactats, es pot considerar que l’aplicació per part del creditor d’interessos de demora excessius constitueix una pràctica abusiva, d’acord amb la legislació de defensa dels consumidors i usuaris i amb la de prevenció de la usura. De fet, algunes resolucions judicials han considerat que els interessos de demora no haurien d’excedir el resultat de multiplicar per 2,5 el tipus d’interès legal. El deutor que es consideri perjudicat per una clàusula d’aquest tipus hauria de reclamar extrajudicialment l’eliminació de la clàusula a la seva entitat i la retroacció dels efectes que hagi pogut tenir (per exemple, l’acumulació d’interessos que, sense la clàusula, no s’haurien generat) i, si això no condueix a un resultat satisfactori, hauria de demandar judicialment l’entitat, bé individualment, bé per mitjà d’una associació de defensa dels interessos dels consumidors. De tota manera, en el procediment d’execució hipotecària, es pot intentar impugnar la seva aplicació emprant la causa d’oposició basada en la incorrecta liquidació del deute o en el tràmit judicial de liquidació d’interessos i taxació de costes, al•legant que la quantia per interessos està mal calculada, en aplicar un interès de demora que deriva d’una clàusula nul•la. El Real Decret-llei 8/2012 només ha limitat el tipus d’interès de demora a 2,5 vegades l’interès remuneratori pactat sobre el capital pendent des del moment que el deutor acrediti a l’entitat bancària que es troba en el llindar de l’exclusió social, d’acord amb els paràmetres que marca aquesta mateixa disposició. Per a més informació, cliqueu aquí.