El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en sentència de 14 de març de 2013, ha resolt una qüestió prejudicial presentada pel Jutjat Mercantil número 3 de Barcelona, respecte a l’adequació de la normativa espanyola sobre execucions hipotecàries al dret comunitari de protecció dels consumidors i, en concret, de la Directiva 93/13/CE, sobre clàusules abusives.

Es va preguntar al Tribunal si la normativa processal espanyola (arts. 681 i següents de la Llei d’Enjudiciament Civil) infringien la normativa comunitària en no permetre que el procediment d’execució se suspengui per tal de dilucidar si en el contracte de préstec o crèdit hipotecari que s’executa s’hi contenen clàusules abusives que poguessin determinar la nul·litat del procediment.

En aquest sentit, el Tribunal declara, com ja s’havia posat de manifest per part de molts operadors jurídics – des de l’àmbit judicial fins a l’acadèmic, passant també pel legislatiu -, que la impossibilitat de fer valer el possible caràcter abusiu de clàusules contingudes en la hipoteca que s’executa no es veu suficientment compensada per la possibilitat que queda oberta – a qui potser ja ha perdut l’habitatge – d’iniciar un procediment declaratiu ordinari en què es pugui esbrinar si efectivament hi havia o no clàusules abusives, especialment perquè aquest segon procediment en cap cas suspèn, d’acord  amb la normativa vigent, l’execució ni tampoc, per tant, la subhasta de la finca.

Arran de la sentència europea, caldrà veure com operen els jutjats, a l’espera d’una clarament necessària reforma legislativa al respecte. En aquesta reforma caldrà determinar si la possible existència de clàusules abusives comporta la suspensió del procediment executiu i discussió dins del mateix procediment, o bé si la iniciació del procediment ordinari suspendrà l’execució. La conseqüència quant a dilació temporal és similar, però no quant a despeses, atès que la segona opció implicaria el pagament de taxes judicials per al consumidor.

Cal tenir present que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea no es pronuncia sobre temes com la dació en pagament o el sistema de subhasta (i valor d’adjudicació a favor de l’executant) vigent a Espanya, entre altres coses, perquè ni se li va preguntar ni seria competent per resoldre. Per tant, no és que afirmi que el sistema hipotecari espanyol en general “és abusiu”, com s’ha pogut llegir i sentir des d’ahir en diversos mitjans de comunicació, sinó que considera que infringeix al dret europeu en matèria de protecció de consumidors i clàusules abusives.

Aquesta decisió tampoc no afecta una altra qüestió important (de nou, perquè no és competència del Tribunal Europeu), com és la impossibilitat d’al·legar, en una execució hipotecària, la possible nul·litat del contracte de préstec o crèdit hipotecari per error o dol en la seva celebració (així, per exemple, en casos d’hipoteques pont i similars).

A més, cal tenir present que el fet de declarar una clàusula abusiva no necessàriament significarà que l’execució no pugui tirar endavant. Quan una clàusula es declara abusiva, la conseqüència és que “es té per no posada”; és a dir, com si no figurés al contracte. Si, posem per cas, una prohibició de llogar l’habitatge (que, en certs casos, es considera abusiva) ha conduït a la impossibilitat de pagar les quotes, la vinculació entre la clàusula i l’execució és clara. El mateix passaria amb una clàusula d’interessos abusiva, que hagi determinat un increment exponencial de l’endeutament. Però no succeiria el mateix, per exemple, amb  la típica clàusula (també abusiva) per la qual l’entitat financera pot declarar immediatament vençut el deute si no s’arriba a inscriure la hipoteca: quan arriben a l’execució, la hipoteca ja està per definició inscrita, de manera que l’abusivitat de la clàusula no té transcendència de cara a l’execució. I el mateix es pot dir respecte d’algunes clàusules sòl o terra, quan no hagin suposat diferència en comparació amb l’interès variable pactat.

D’altra banda, el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea no rebla l’abusivitat d’algunes clàusules en particular que s’havien sotmès a la seva consideració (interessos moratoris, liquidació del deute per part de l’entitat i venciment anticipat arran de l’impagament d’una sola quota), sinó que ho sotmet a la consideració dels tribunals espanyols tot donant-los pautes per tal de determinar quan aquestes clàusules s’han de considerar contràries al dret de la Unió Europea.

Finalment, caldrà veure quines conseqüències tindrà aquesta sentència respecte de casos ja resolts per subhasta. Està clar que la titularitat de la finca s’ha perdut i que pot haver passat a mans de tercers. Llavors l’alternativa que tenen els consumidors a qui s’ha executat malgrat l’existència de clàusules abusives, en l’àmbit civil, no és altra que el procediment declaratiu ordinari ja existent fins el moment, en què es faci valer la possible nul·litat d’actuacions de l’execució hipotecària i es demani la corresponent indemnització. Queda ara oberta, però, una via poc emprada: la de la responsabilitat patrimonial de l’Estat, per mantenir una legislació no conforme a una directiva comunitària.

Podeu accedir al text íntegre de la sentència clicant aquí.