Aquest divendres, 16 de novembre, s’ha publicat al BOE el Real Decret-llei 27/2012, de suspensió de llançaments en procediments d’execució hipotecària durant dos anys.
Per bé que en l’exposició de motius que precedeix el text es reconeix que queda pendent la reforma del procediment d’execució hipotecària i del sobreendeutament (presumiblement, la “segona oportunitat”), el propi text aprovat és insatisfactori per diversos motius. A banda del que han manifestat diversos col·lectius des de dijous, destaquem el següent:
1. El principal problema rau en què no se suspèn el procediment d’execució hipotecària, sinó només el llançament, de manera que l’únic que s’assegura és un sostre durant dos anys, però la pèrdua de l’habitatge ja s’haurà consumat. Potser la impossibilitat de procedir al llançament incentivi la negociació de períodes de carència i altres tipus de reestructuració del deute, però torna a quedar a voluntat d’una de les parts – que, val a dir, tampoc no veu millorada la seva posició.
2. En segon lloc, fixem-nos que només se suspenen els llançaments quan l’adjudicatari de la finca sigui el creditor o algú que actuï per compte seu; per tant, el llançament es podrà dur a terme, sigui quina sigui la situació de vulnerabilitat de la família, si qui adquireix la finca és un tercer… Tornaran a aparèixer “subhasteros”?
3. El Decret-llei no paralitza els llançaments derivats de processos de desnonament per impagament de la renda, que poden continuar endavant. És més, el projecte de llei de flexibilització del mercat de lloguer, actualment en tràmit al congrés dels diputats, aprofundeix en l’anomenat “desnonament exprés”, en la línia iniciada el 2009 i continuada el 2011, just al final de l’anterior legislatura. Pensem que molts arrendataris compleixen amb escreix els restrictius requisits per a l’aplicabilitat d’aquest Decret-llei 27/2012, però per a ells el llançament tira endavant; no es preveu cap tipus de moratòria, sinó tot el contrari.
4. Els requisits econòmics i personals que s’exigeixen per paralitzar el llançament derivat d’execucions hipotecàries són molts i molt exigents. En queden fora moltes persones i famílies que es troben en situació de risc d’exclusió social.
5. Alguns d’aquests requisits denoten la incoherència de l’actuació dels poders públics: és lícit, segons aquest Decret llei, expulsar de casa seva un menor de 4 anys, però no un menor de menys de 3 anys, quan des de l’òptica de la protecció dels infants és clar que l’administració no pot permetre que un menor, sigui quina sigui la seva edat, quedi sense sostre, per l’evident risc d’exclusió que això representa.
6. D’altra banda, hi ha preceptes obscurs, on no es distingeix entre ingressos nets i bruts o no s’aclareix el concepte de “deutor hipotecari”, quan n’hi pot haver més d’un.
7. Com és habitual amb la legislació estatal, la norma no té en compte el dret civil vigent a Catalunya en matèria de parelles de fet, que es poden constituir sense necessitat de registre de cap tipus. Per tal d’acollir-se a la moratòria, qui compleixi el seguit de requisits que s’estableixen, cal de les parelles de fet s’inscriguin.
Finalment (i segur que ens deixem coses), què passarà d’aquí a dos anys? Hi haurà una allau de llançaments?
Esperem que la tramitació parlamentària de la norma comporti alguna millora, però vist que hi ha, des de fa almenys un any i mig, treballs pre-legislatius i doctrinals i actuacions judicials que ja marquen la pauta a seguir, sembla que el que potser el que manca és la voluntat política de dur a terme les reformes necessàries.
Vegeu el text complet del Real Decret-llei 27/2012, de 15 de novembre, de mesures urgents per reforçar la protecció dels deutors hipotecaris clicant aquí.
